Poesia prestada






UN POEMA DE MAR BUSQUETS TRADUÏT AL VALENCIÀ

HAURÀS GUANYAT


Hauràs escolat el vi de la vida,
hauràs tornat a nàixer
i també a morir un bri.
Seràs convocat a perdre
perquè hauràs guanyat
prèviament aquest torcebraç,
aquesta batalla, que no ho és
sinó conteniment
sinó redempció,
sinó senda i gebre
(de vegades lleu rosada...)

T’hi haurà dut
a les portes del cel
                            -i tant,
a les portes de l’infern
                   -tan poca cosa-,
t’hi haurà portat de la mà
com  un infant    
                   davant l’aigua,
com es mena a contemplar el seu
rostre
en el mirall mòbil de l’aigua…

(Del llibre “Humanos” Els llibres de l’Argila 2013)





UN POEMA I UNA IMATGE DE:
PAU CIVIT POBLET

Miro els conreus des de la meva roca,
guarden la meva joventut perduda
les cendres d'aquelles flors que vaig estimar
les neus que vaig fondre
sense saber perquè.
He caminat tants camins...
i triturat tants desenganys
El passat viscut es projecta al conreu
el meu pols, retrata el que ja se
el passat, el viscut
les seves serps,
les seves mels
els seus vinagres.
Encara son vives les serps
enroscades a la escorça
del meu tronc.
A voltes, només quan estic sol,
el passat m'envolta,
emmuralla el meu cos,
llavors, pausadament,
destrio llibres, mirades,
textures de préssec,
cartes de vinagre,
carícies antigues,
petons de cargol.
El passat em compacta,
i em fixa a la terra.
Objectes amb anima
sobre mobles cansats.
petons de dolces i arrugades cares.
Tot es a la terra!
Alguns adéus em fiblen
i em dol em dol...i escric i escric
i rememoro.. perquè ja soc gran...
la infància alegre i la joventut rebel.

No hay comentarios:

Publicar un comentario