Illa retrobada. Manel Alonso. Els papers de Can Perla
El costum dels crepuscles. Enric Sanç. La Veu del País Valencià
El costum dels crepuscles. Manel Alonso. Sons de Xaloc
La mirada fixa sobre els instants quotidians, la contemplació de tot allò que canvia d’una manera lenta, minúscula, invisible: estats d’ànim al bell mig de la solitud. És com beure a glops lents el silenci quan roman als braços de l’atzur romput del crepuscle. És la poesia de la serenitat, la calma d’anar i vindre al poema amb l’esguard nu i rebre els seus esguits de vida secreta. És escoltar la veu que ens rondina a dintre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario