La Veu del País Valencià


































La dona constant




Heretarem la terra







LES FILADORES DE VELLUTERS
M. CARMEN SÁEZ


Fila la dona les hores grogues,
el nadó a la cistella, els nens al carrer
juguen a ser aigua, pedra de vessant.
Llavis moradencs, polzes d’espart a la besllum
encarrellen la fam, el temps escolat
entre la pell marcida a l’albada.

Gebrada la carn, fimbradissa, abrinada.
Li creixen agulles al ulls,
li batega la sang  entre les formigues dels peus.
A fora la vida esdevé celebració sense ella,
la Història la rebutja, la fa invisible,
la desglaça, se n’aprofita, se n’avergonyeix,
li quarteja les pupil·les, sequera de llàgrimes.

És nit en despertar, fosca en cloure parpelles,
el món barrat al seu redós, l’esperança ensarronada.
La polseguera enllaça malalties, complota ferides,
s’empesca una mort menuda per a cada instant.
La nuesa d’una mirada somia arrels a les finestres,


Dones enterques desafien la imposició de la prepotència,
amb la ràbia bastiran elles els ponts de la insubmissió.
Badaran les portalades de l’aire, travessaran el desert eixorc,
estendran el dolç esguard del coratge sobre la tenebra,
 i la batalla esdevindrà fragor de campanades pels corriols il·limitats.
La tendresa

No hay comentarios:

Publicar un comentario