Des de la remor del vent
La mirada fixa sobre els instants quotidians, la contemplació de tot allò que canvia d’una manera lenta, minúscula, invisible: estats d’ànim al bell mig de la solitud. És com beure a glops lents el silenci quan roman als braços de l’atzur romput del crepuscle. És la poesia de la serenitat, la calma d’anar i vindre al poema amb l’esguard nu i rebre els seus esguits de vida secreta. És escoltar la veu que ens rondina a dintre.
Racons
jueves, 6 de octubre de 2022
lunes, 28 de marzo de 2022
martes, 15 de febrero de 2022
sábado, 12 de febrero de 2022
sábado, 27 de noviembre de 2021
Suscribirse a:
Entradas (Atom)