El tràmit de la llum s’emmotlla

en les ales dels corriolets,

s’hi tomba per veure passar l’anyil

i s’eixampla la roentor de l’arena.

La pols fa tentines, picarols del buit,

el capvespre malda per romandre,

tot seguit una cuca de llum

extingida en el temps.

Els mots es propaguen al pit,

impregnen la tija d’una azalea,

mostren els viaranys del foscant,

resten decebuts en l’arrel del silenci.