martes, 18 de octubre de 2016

Petits versos de tardor




Hi ha un distret                        
que m’emblanquina                                                                                                       
les pupil:les al tard,                                                                          
un burxador enriolat
a dins meu.
Hi ha la mar, i jo
la intrusa, el silenci
que abassegue, preuat,

luxe del pit. 
M. CARMEN SÁEZ                                                                                                           
                                                                                                            
No sé d’on vénen els lladrucs
 dels gossos que em borden al pit.

Pessics de solitud.

On és la sang de la ferida?
Qui remena aquesta
albada? No sé per què
tanta claredat
si no puc pair

el costum.
M. CARMEN SÁEZ

No hay comentarios:

Publicar un comentario