L'enyorança. Poema per al confinament poètic, contra el coronavirus
La mirada fixa sobre els instants quotidians, la contemplació de tot allò que canvia d’una manera lenta, minúscula, invisible: estats d’ànim al bell mig de la solitud. És com beure a glops lents el silenci quan roman als braços de l’atzur romput del crepuscle. És la poesia de la serenitat, la calma d’anar i vindre al poema amb l’esguard nu i rebre els seus esguits de vida secreta. És escoltar la veu que ens rondina a dintre.
Racons
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario