Presentació de Les gallinetes de dol a Piles. Sempre endavant fent país, la llum de la terra, del sud que batega
La mirada fixa sobre els instants quotidians, la contemplació de tot allò que canvia d’una manera lenta, minúscula, invisible: estats d’ànim al bell mig de la solitud. És com beure a glops lents el silenci quan roman als braços de l’atzur romput del crepuscle. És la poesia de la serenitat, la calma d’anar i vindre al poema amb l’esguard nu i rebre els seus esguits de vida secreta. És escoltar la veu que ens rondina a dintre.
Racons
lunes, 27 de febrero de 2017
martes, 7 de febrero de 2017
lunes, 30 de enero de 2017
domingo, 22 de enero de 2017
viernes, 23 de diciembre de 2016
Les gallinetes de dol
martes, 18 de octubre de 2016
Petits versos de tardor
Hi ha un distret
que m’emblanquina
les pupil:les al tard,
un burxador enriolat
a dins meu.
Hi ha la mar, i jo
la intrusa, el silenci
que abassegue, preuat,
luxe del pit.
M. CARMEN SÁEZ
M. CARMEN SÁEZ
No sé d’on vénen els lladrucs
dels gossos que em borden al pit.
Pessics de solitud.
On és la sang de la ferida?
Qui remena aquesta
albada? No sé per què
tanta claredat
si no puc pair
el costum.
M. CARMEN SÁEZ
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






