La mirada fixa sobre els instants quotidians, la contemplació de tot allò que canvia d’una manera lenta, minúscula, invisible: estats d’ànim al bell mig de la solitud. És com beure a glops lents el silenci quan roman als braços de l’atzur romput del crepuscle. És la poesia de la serenitat, la calma d’anar i vindre al poema amb l’esguard nu i rebre els seus esguits de vida secreta. És escoltar la veu que ens rondina a dintre.
El gegant de merengue (Edicions 96), de M. Carmen Sáez Lorente, Edicions 96, il·lustrat per Toni Cabo, amb una fabulosa guia didàctica a cura del professor Josep Alemany, un llibre divertit i amb valors molt necessaris per al nostre món
No hay comentarios:
Publicar un comentario