La mirada fixa sobre els instants quotidians, la contemplació de tot allò que canvia d’una manera lenta, minúscula, invisible: estats d’ànim al bell mig de la solitud. És com beure a glops lents el silenci quan roman als braços de l’atzur romput del crepuscle. És la poesia de la serenitat, la calma d’anar i vindre al poema amb l’esguard nu i rebre els seus esguits de vida secreta. És escoltar la veu que ens rondina a dintre.
Racons
viernes, 31 de marzo de 2017
viernes, 24 de marzo de 2017
sábado, 4 de marzo de 2017
lunes, 27 de febrero de 2017
martes, 7 de febrero de 2017
lunes, 30 de enero de 2017
domingo, 22 de enero de 2017
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






