EVOCACIÓ DE LA FUGACITAT.

EVOCACIÓ DE LA FUGACITAT 

M. Carmen Sáez

 Col·laboració en el llibre Sexduïts i sexduïdes, Edicions Bromera, Falla Corea de Gandia.2014

El paisatge s’esmuny darrere les finestres del tren i li arrabassa la mirada. No veu res del que va quedant enrere, només evoca allò que ha de viure d’ací a no res; els petits detalls de cada record. La retrobada, els ulls que coven la carícia promesa, el primer somriure que s’escola i assoleix els llavis de l’altre. El tacte abrusador dels dits acurats i lents, la llengua solcant els camins d’una pell fiblada pel desig. Aquest devessall  de salives barrejant-se li bramula a l’entrecuix, la fam suprema.

Sempre és així, els pensaments malden per retenir i gaudir el cos lliurat. Les hores que l’apropen a l’instant de la nuesa frec a frec són el plaer il·limitat, la invenció d’un món on esclata el deler com un al·luvió que arrossega els sentits i deslloriga el seny.  Sap amb tota certesa que, arribat l’esfondrament, l’abandó de l’un sobre l’altre, tot ha de ser talment la fugacitat d’un estel.

No li cal tancar els ulls per rememorar la delectança que ha d’aconseguir al final del viatge. La meravella en descobrir, a poc a poc, les minúscules contrades de la carn delejada, els indrets que pot recórrer de memòria i de lluny estant. La promiscuïtat dels primers moments de proximitat al cau de l’ascensor, el desfici de les mans grapejant sota la roba, boques fregant-se amb la desesperació d’una estima clandestina. A cada pam s’hi vessa amb una tremolor que li desboca la roentor del sexe. L’un assegut al sofà i l’altre a cavall davant per davant, els esguards  acaronant-se complaguts, les carícies en un degoteig que els esgarrifa i els accelera.

Ara, mentre llisca cap a l’encontre adelerat, el fueteja l’ànsia i vol que el temps s’apresse, tot i saber que cap de les sensacions que l’esperen ha de ser com aquest joc d’anhelar al qual amb tanta fruïció s’entrega.