TRESORS DE PAPER
Òbric finestres i descorde oblits.
Enfile agulles de temps
trepitjant-me la pell.
Somie matinades i enyore crepuscles.
Arreplegue tellines de colors
a la vora dels dies perduts.
Em calle paraules i cride pensaments.
Agrane tresors de paper
mentre un ocell em rosega el cor.
Amuntegue solituds i malbarate pretensions.
Desperte cadells ferits
alenant entre rius de fang.
Tinc un món tan petit
dormint-me al puny
que podria ofegar-lo
amb una gota de rosada.
Una vida que cap dins d’un didal
fent tremolins a les butxaques
i res costaria tallar els fils
que la belluguen fins a desgastar-la.
Somnis nascuts de rialles
per tancar dins d’una capsa
on amuntegue papers grocs
d’encanteris i frases envellides.
Quatre pensaments orbitant
pel desordre del buit que m’envolta
s’estavellen contra murs
de llars que no m’acullen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario