Les gallinetes de dol

Dossier Les gallinetes de dol

Les gallinetes de dol (Edicions del sud 2016) Autora: M. Carmen Sáez. Il•lustracions Àngel Carreras Devis. Primer llibre de la nova col•lecció El Baület d’Edicions del sud, creada per Manel Arcos. Una història sobre la violència masclista per als més menuts.

Petits versos de tardor

Hi ha un distret                        

que m’emblanquina                                                                                                       

les pupil:les al tard,                                                                          

un burxador enriolat

a dins meu.

Hi ha la mar, i jo

la intrusa, el silenci

que abassegue, preuat,

luxe del pit. 
M. CARMEN SÁEZ                                                                                                           
                                                                                                            

No sé d’on vénen els lladrucs

 dels gossos que em borden al pit.

Pessics de solitud.

On és la sang de la ferida?

Qui remena aquesta

albada? No sé per què

tanta claredat

si no puc pair

el costum.

M. CARMEN SÁEZ

Presentació del llibre La remor del vent a la llibreria Fan Set (Centre Octubre de València) A càrrec d'Ivan Brull. Lectura de textos: Amàlia Garrigós, Lluís Roda, Núria Cadenes, Frances Mompó, David Vidal

http://premsaonada.blogspot.com.es/2011/07/videopresentacions-illa-retrobada-de.html?m=1

TUDO É NOVO

Agora, tudo é novo.

Aqui se acaba a noite

com palavras desconhecidas,

extractos dalgumas situações e, pouco mais.

Contigo se aproximam ásperas incógnitas

para solapar o ápice da dor.

De novo, tudo é novo.

Desta incerteza se nutre a certeza,

a tarefa de sobreviver num fulgor e, não mais.

Aqui, a madrugada escreve para ti

metáforas que te são desagradáveis,

fragmentos de instantes que aprendes

enquanto descobres a pele do ar.

M. CARMEN SÁEZ.

Tradução de espanhol para português JOSÉ MANUEL DA ROCHA 13/12/1996 

TODO ES NUEVO

Ahora todo es nuevo.

Aquí se cierra la noche

con palabras desconocidas,

extractos de algunas situaciones  y poco más.

Contigo se aproximan recias incógnitas

para socavar el ápice del dolor.

De nuevo todo es nuevo.

En esta incertidumbre se ceba la certidumbre,

la tarea de sobrevivir en un destello y no más.

Aquí, la madrugada escribe para ti

metáforas que te son ingratas.

Retazos de instantes que aprendes

mientras descubres la piel del aire.

L’heura, l’oblit,

el temps que s’escola.

Cadells

que em barrinen els ulls.

El matí recluta tendreses,

les contrades invictes

de la boira.

Al Barri del Carme,

un gat negre,

al vespre,

pluja de fades a l’estació del Nord.

M. CARMEN SÁEZ

LA REMOR DEL VENT

http://www.elperiodic.com/almussafes/noticias/441852_almussafes-presenta-%C3%BAltima-obra-escritora-poeta-actriz-carmen-s%C3%A1ez.html

https://www.facebook.com/maricarmen.saezlorente/media_set?set=a.1203926386298611.1073741877.100000437839869&type=3&pnref=story

https://www.facebook.com/maricarmen.saezlorente/media_set?set=a.1186304668060783.1073741876.100000437839869&type=3

 
                                      

Lliurament de  La remor del vent a la Biblioteca  Pública  d'Almussafes. En companyia de David  Vidal editor del llibre. (El Petit  Editor ) i de Fátima Manssir i Ana  Kassia Peixoto,  les  meues aprenents de valencià del Voluntariat  pel Valencià 

La remor del vent són esguits de vides anònimes que aparegueren cada divendres al diari El Punt Avui entre agost de 2013 i desembre de 2015. Ara els publica l'editorial de Carcaixent El petit Editor (2016) La primera presentació del llibre serà a la LI Fira del Llibre de València.

http://platsliteraris.blogspot.com/2016/05/quadern-de-navegacio.html

El tràmit de la llum s’emmotlla

en les ales dels corriolets,

s’hi tomba per veure passar l’anyil

i s’eixampla la roentor de l’arena.

La pols fa tentines, picarols del buit,

el capvespre malda per romandre,

tot seguit una cuca de llum

extingida en el temps.

Els mots es propaguen al pit,

impregnen la tija d’una azalea,

mostren els viaranys del foscant,

resten decebuts en l’arrel del silenci.